TIPUS DE MALALTIES

Ací anem a publicar les investigacions. 
                                                 

                                                  De Jose Blanes
Síndrome de Marfan:

La síndrome de Marfan és una malaltia hereditària rara del teixit conjuntiu que sobretot afecta l'esquelet, els pulmons, els ulls, el cor i els vasos sanguinis. Es caracteritza per talla superior a la mitjana i malformacions òssies que inclouen aracnodactilia. S'acompanya de hiperextensibilitat de les articulacions, genolls i cames corbades cap arrere, peus plans, cifoescoliosis i pot acompanyar-se de miopia aguda i sol afectar les artèries i al cor.


De Maria Fenollar Castilla 

¿Qué es el Sarampión?

El Sarampión es una enfermedad que produce lesiones en la piel a lo cual se le denomina exantemática, y que se presenta en epidemias (múltiples casos relacionados), y que se caracteriza por la presencia de fiebre, tos, ojos rojos (coriza), conjuntivitis, y lesiones elevadas enrojecidas sobre la piel (exantema maculopapuloso) de forma generalizada y lesiones de la boca características denominadas manchas de Koplik.

¿Quién produce la enfermedad?

El Sarampión es producido por un RNA virus de una sola cadena que pertenece a la familia de los Paramyxoviridae, el cual tiene la capacidad de penentrar en las células del paciente infectado para poder madurar y replicarse, dicho virus es fácilmente inactivado por agentes físicos y químicos.

¿ Qué es el SIDA?

Es la enfermedad que se desarrolla como consecuencia de la destrucción progresiva del sistema inmunitario (de las defensas del organismo), producida por un virus descubierto en 1983 y denominado Virus de la Inmunodeficiencia Humana (VIH). La definen alguna de estas afecciones: ciertas infecciones, procesos tumorales, estados de desnutrición severa o una afectación importante de la inmunidad.

La palabra SIDA proviene de las iniciales de Síndrome de Inmunodeficiencia Adquirida, que consiste en la incapacidad del sistema inmunitario para hacer frente a las infecciones y otros procesos patológicos. El SIDA no es consecuencia de un trastorno hereditario, sino resultado de la exposición a una infección por el VIH, que facilita el desarrollo de nuevas infecciones oportunistas, tumores y otros procesos. Este virus permanece latente y destruye un cierto tipo de linfocitos, células encargadas de la defensa del sistema inmunitario del organismo.

ALEX MIRET:La peste a lo largo de la historia se ha erigido como una enfermedad paradigmática en cuanto a su capacidad de diseminación en una determinada población. Aunque, como parece lógico, es difícil de constatar, se estima que a lo largo de la historia han muerto de peste más de 200 millones de personas, convirtiéndose así en la enfermedad infecciosa más letal de todas las conocidas hasta la fecha.

Aunque exsten datos que nos llevan a pensar que algunas reseñas históricas pudieran referirse a la peste, la primera referencia al respecto data del siglo VI, siendo conocida como peste de Justiniano. Procopio de Cesárea describe perfectamente sus características clínicas, su origen y su diseminación. El brote se originó en Pelusium, cerca del actual Canal de Suez, desde donde se diseminó hasta Alejandría, para posteriormente alcanzar Constantinopla en el año 542. Este patrón de diseminación es constante en muchas de las enfermedades producidas en aquel momento (Etiopía, Egipto, y bajando por el Nilo, Alejandría y distintas ciudades del litoral mediterráneo), aprovechando para ello el comercio fluvial y de cabotaje existente. Este brote presentó ciclos de mayor y menor letalidad, con fases de entre 8 y 12 años, declinando finalmente hacia el año 700. Tuvo importantes repercusiones sociales, religiosas y pol:És La peste es una enfermedad infectocontagiosa que afecta tanto a animales como a humanos, causada por la bacteria Yersinia pestis. Se considera una de las zoonosis reconocidas más antiguas y de las más agresivas y potencialmente letales enfermedades bacterianas.

Clara Ripoll:

Enfermedad de Niemann-Pick

El trastorn de Niemann-Pick és un trastorn d'origen genètic del metabolisme dels greixos que comporta problemes motors i retard mental. La causa és una mutació genètica recessiva al cromosoma 18 que porta a que s'acumuli el greix esfingomielina en òrgans diversos (cervell, fetge, pulmó, etc). Es pot tractar amb un trasplantament al·logènic d'un progenitor sa, que no presenti aquest problema genètic.

Aquest trastorn, com totes les lipidosis, està provocat per una acumulació de greixos als teixits del cos humà a causa del fet que no hi n'hagi suficient quantitat de l'enzim particular (l'esfingomielinasa àcida) que intervé en el metabolisme del greix (l'esfingomielina) acumulat. Afecta el sistema reticuloendotelial i pot comportar una lesió cerebral àmplia amb retard mental.

Existeixen subtipus d'aquesta malaltia. Als tipus A i B hi ha una manca o malfuncionament d'esfingomielasa que impedeix el metabolisme del greix esfingomielina impedint la supervivència de la cèl·lula i que pot afectar el sistema nerviós i elrespiratori. Els malalts de tipus A moren entre els 2 i 3 anys mentre que els de tipus B amb el sistema nerviós menys afectat poden viure fins a finals de la infància o fins i tot arribar a l'edat adulta. El tipus C no pot metabolitzar el colesterol ni altres greixos, de manera que la persona amb aquest trastorn acumula enormes quantitats de colesterol al fetge, la melsa i el cervell. Els malalts de tipus C viuen fins el 20 anys com a molt.

DOMI TARRAZONA

                      LA RÀBIA

Una malaltia infecciosa pot ser la manifestació clínica conseqüent a una infecció provocada per un microorganisme --como bacteris, fongs, virus, i a vegades, protozous.

 La ràbia o hidrofobia és una malaltia aguda infecciosa viral del sistema nerviós central ocasionada per un Rhabdoviridae que causa encefalitis aguda.

 La ràbia és una zoonosi amb una llarga llista d'animals que actuen com a intermediaris del Rhabdovirus,nomenats vectors com són gossos, gats, rates penades, mangostes, rabosots, hurons,mapaches i llops.

 Els indicis per a saber si un rata penada presenta ràbia són:

.Quan volen, solen xocar-se uns amb altres.

. Quan ixen de dia.

. Quan cauen a terra.

 En general els altres animals presenten una secreció salival abundant, que actua com a cultiu del virus, i, en etapes avançades, sagrat d'orificis.

Transmissió.

 La ràbia es transmet a través de mos o contacte directe de mucoses o ferides amb saliva de l'animal infectat.

El període d'incubació varia des de cinc dies a un any, amb una mitjana de 20 dies.

 Els símptomes són: cansament, cefalea, febra, anorèxia, nàusea, vòmit, seguides de dificultat per a engolir, horror a l'aigua entre el 17% i 50% dels casos, desorientació, al·lucinacions visuals. Estes manifestacions clíniques són seguides per un període de coma i que té com a desenllaç la defunció en la gran majoria dels casos.

Tractament

En el tractament contra pacients infectats pel virus Rhabdoviridae consistix primer en un llavat exhaustiu amb abundant aigua i sabó i l'atenció hospitalària oportuna. Ha de subministrar-se una dosi d'immunoglobulina antiràbica humana (HRIG) a més de quatre dosis de vacuna antiràbica administrades dos setmanes después.