viernes, 28 de febrero de 2014

ÀFRICA: escalus de la seua riquesa

Mentre els mitjans occidentals mostren regularment imatges de la pobresa d'Àfrica, els "invasors estrangers" que es beneficien de la contínua explotació de les seves terres i recursos humans veuen el continent més gran del món com una terra d'oportunitats , mantenint-lo en una situació de terrible vulnerabilidad.África la terra verge , Àfrica el paradís futur , Àfrica el continent explotat , on són les riqueses robades d'Àfrica ?
 Algú pot dir-li als nens de l'Àfrica el que està passant ?
És ben sabut per la comunitat internacional que molts dels conflictes en el continent africà són alimentats pel control dels recursos minerals .
Per als "invasors estrangers" l'aprofitament de la mà d'obra i la terra africana és com guanyar el " premi gros" . Es tracta en definitiva d'una forma moderna d'esclavitud . I aquesta vulnerabilitat porta a pensar en segles d'història d'explotació del continent africà des dels temps de l'esclavitud , sempre per causa dels seus recursos .
Els pocs africans que no han sentit el dolor de l'explotació són els que ara són utilitzats com a líders de l'Àfrica d'avui per tornar a colonitzar el fràgil continent.
Per aixó, com hem parlat a la classe, escapen a Europa a soles per a tindre una oportunitat de vida. I, que tenen que ser, ESCLAUS O REIS DE LA SEUA RIQUESA?DANIELA

viernes, 21 de febrero de 2014

Soñar es bueno....

María Fenollar Castilla
Hola compañeros de clase, aquí os pongo un vídeo muy bonito, espero que lo veamos en clase, porque hay mucho que reflexionar.
Mirar, este vídeo  sobre un niño paralítico que va a un colegio y no dice nada, no anda, no juega, pero Maria al verlo comienza a jugar con él todos los días, y en sus sueños, se ve con él bailando, pero al dia siguiente, sale de su habitación y se dirige hacia el pasillo donde normalmente estaba, y como ve que no esta piensa, que sea ido a pasear, pero al acercarse, a la habitación, escucha que está muerto, porque estaba muy enfermo, entonces María se pone a llorar, y de mayor cuando es profesora lleva atada en su mano la cuerda con la que jugaba el niño y ella.


jueves, 20 de febrero de 2014

Excursió a l'Hemisfèric, de Maria Fenollar


Maria Fenollar Castilla



Excursió a l’Hemisféric



El passat divendres dia 14 de gener, vam anar els alumnes de 5º i de 6º a l’Hemisféric, en Valéncia. Vam eixir a les 8:45 del matí i vam arribar sobre les  9:50. El primer que férem, va ser esmorzar, en El museu de les Arts i les Ciències de Valéncia. Després, tot seguit, entràrem, dins del museu i vam fer dos grups, 5º i 6º, a nosaltres ens va atendre un xic anomenat Paco, que ens va ensenyar la saleta del laboratori, qui era Roald Amundsem i el teatre de l’electricitat. El que més em va agradar va ser el teatre de l’electricitat, perque era al.lucinant, tots els aparells que tenia l’espectacle , i Gema la meua companya del viatge, va eixir en l’actuació i els pels dels seus cabells es van alçar poquet a poquet, perque la monitora del teatre li va dir que possara la mà en una bola gegant.

Després de vore tot el que hi havia en El museu de les Arts i les Ciències de Valéncia , anàrem a dinar a un parc prop del lloc on vam estar tot el matí, i ens ho vam passar de por, perque com hi havien unes colines molt inclinades, de dos en dos ens tiràrem agarrats de la mà del company i tots dos ens anàrem rodant tota la colina. Era impressionant!

Però com tota aventura té fi, vam tornar  a Gandia on els nostres pares ens esperàvem emocionats, preguntant per nosaltres, i buscant-nos en l ‘autobús, com van fer quan ens vam anar al principi de la matinada.

lunes, 17 de febrero de 2014

Excursión al museo de las ciencias del príncipe Felipe

El 14/02/2014  los de 6º de primaria fuimos acompañados con los alumnos de 5º de primaria  y los profesores, Alicia, Amparo y Fernando al museo de las ciencias del príncipe Felipe donde aprendimos  mucho y nos explicaron cosas muy importante que utilizamos en la vida diaria.

Lo primero que hicimos en el cole, es esperar al autobús a las 9:40 cuando  ya estábamos todos en el cole. Después de un rato jugando y felicitando a Jorge Faus, nos subimos al autobús a compañía de nuestra pareja.

En el autobús los profesores estaban un poco mareados porque no parábamos de gritar y levantarnos del asiento, cosa que no se podía hacer. El autobús, como siempre, nos lo pasamos muy bien.

Cuando llegamos a Valencia almorzamos, ya que teníamos muchísima hambre y muy poco tiempo para almorzar. Después  entramos en el museo y nos atendió un hombre muy simpático e inteligente llamado Paco.

Nos explicó muchas cosas sobre la temperatura y el calor.

Al preguntar a los de 6ª, porque ya habíamos dado sobre la temperatura y el calor, no sabíamos responder, eso quería decir que no nos lo sabíamos y mira que ya lo habíamos dado.
Después de un rato volviendo a repasar, nos fuimos a una sala donde nos sentamos. Estábamos rodeados de imágenes e información y nos daban pistas y teníamos que dirigirnos y buscar esa imagen.

Primer repte:
La primera cosa que heu de trovar té a veure amb una cosa que necessitem per arribar fins al lloc que volem explorar. Què és el primer que necessitarem per arribar a un lloc tan allunyat com el Pol Sud?

Pista: Està fet de fusta i es mou gràcies al vent.

Segon Repte:
La segona cosa que heu de trovar amb una cosa que necessitem per a poder sobreviure en un lloc tan, tan fred. Serà calefacció? Serà un abric?

Pista:
Tots vosaltres teniu una i torneu a ella cada día després del cole.

Y aprendimos está información:
“El 21 de abril desapareció el sol y comenzó la noche más larga jamás experimentada por los hombre en la Antártida. No llegábamos con miedo a la cita. Teníamos provisiones suficientes para años, una acogedora casa bien ventilada, iluminada y bien caliente, y por añadidura un excelente baño, de hecho, era un sanatorio completo.”

Tercer Repte:
La tercera cosa que heu de trovar té a veure amb algo que necessitem per a poder moure´ns per un lloc en què l´única cosa que hi ha és neu i gel, i ja està. No hi ha carreteres, ni autopistes, ni camins, ni ponts… res de res. Què pot ser?
Pista: ho utilitza Papa Noel en Nadal per a portar regals.

“La primera salida para el polo norte magnético el 1 de marzo de 1904. Intento durante  tan solo cuatro días debido al frío y a la falta de experiencia en el manejo de perros y trineos.”
“El 29 de febrero llevamos los trineos a los altos para estar preparados para la salida a la mañana siguiente. El día de la partida amaneció claro y en calma. La temperatura no era precisamente veraniega, el termómetro marcaba cerca de -53º C.”

Quart Repte:
La quarta cosa que heu de trovar  te a veure amb algo amb el que podrem demostrar- li a tot el món que hem estat allí.

Pista:
La tenen tots els paisos del món, cada un la seua, i és rectangular.

Después fuimos a un sitio donde había una mano gigante de hielo donde podíamos tocarla 3 segundos, aunque había gente que la tocaba 25 segundos…
También había troncos de 350 años y 100 años.

Después nos fuimos a ver una película donde todos estábamos muy concentrados de los que nos decía. Fue impresionante pero al final nos dolían los ojos y la cabeza.

Después una parte se fue a seguir viendo el museo y otra parte se quedó descansando y haciendo una “picaeta”.

Y fuimos a ver el teatro de la electricidad, donde aprendimos muchas más cosas y recordamos lo que Fernando y Amparo nos habían explicado.

Y luego comimos con mucha tranquilidad y diversión.
También jugamos a tirarnos dando vueltas por el suelo cosa que era la mar de divertido.


Fue un viaje extraordinario donde nos lo pasamos súper bien con los profes y los demás alumnos después de aprender tanto y recordar lo que ya habíamos aprendido.
                                                                                                Clara Ripoll

                                                                               6º de primaria

martes, 11 de febrero de 2014

lunes, 3 de febrero de 2014

LA HISTORIA QUE HIZO LLORAR AL MUNDO ENTERO

HOLA COMPAÑEROS. AHORA VOY A COLGAR UN VIDEO QUE TRATA SOBRE LO QUE UNA MADRE PUEDE LLEGAR A QUERER A SUS HIJOS Y LO QUE LOS HIJOS PODEMOS LLEGAR A DESPRECIARLAS. LAS MADRES NO TIENEN PRECIO, AUNQUE NOS ENFADEMOS CON ELLAS HAY QUE SABER PEDIR PERDÓN Y PERDONAR. NO QUIERO DECIR DE LA MANERA EN LA QUE ESTÁ EXPRESADA EN EL VIDEO, PERO SEGURO QUE TODOS HEMOS DESPRECIADO A NUESTRAS MADRES, AUNQUE NO NOS DEMOS CUENTA, HAY QUE SABER RECTIFICAR E INTENTAR HACER LAS COSAS LO MEJOR POSIBLE, PORQUE EL DIA MENOS ESPERADO NUESTRA VIDA PUEDE DAR UN CAMBIO MUY GRANDE. ESPERO QUE REFLEXIONÉIS TANTO COMO HE REFLEXIONADO YO. DISFRUTAD Y VIVIR LA VIDA COMO SI FUERA EL ÚLTIMO MOMENTO. ( UNA IMAGEN VALE MÁS QUE MIL PALABRAS. ) SE LLAMA: LA HISTORIA QUE HIZO LLORAR AL MUNDO ENTERO.



                                                 
DESPUÉS DE VER ESTE VIDEO ESPERO QUE SEPÁIS APRECIAR LO QUE TENÉIS. AHORA OS PREGUNTO:
¿HABÉIS REFLEXIONADO?
¿PENSÁIS QUE TENEMOS QUE CAMBIAR?
AUNQUE YA LA VALORARAIS: ¿SABRÉIS VALORAR LO QUE TENÉIS?
¿ALGUNA VEZ HABÉIS DESPRECIADO A VUESTRA MADRE?
¿VÁIS A CAMBIAR VUETO COMPORTAMIENTO CON VUESTRA MADRE?
CON ESTAS PREGUNTAS OS HE AYUDADO A HACER EL PRINCIPIO DE LA REFLEXIÓN, PERO VOSOTROS OS TENÉIS QUE PLANTEAR ESTAS PREGUNTAS Y MÁS.
ESPERO QUE HALLÁIS REFLEXIONADO , HALLÁIS PENSADO, CAMBIEIS, QUE OS HALLA GUSTADO...


                                                                                                 MARÍA ADAM MARTÍNEZ

Protocolo de Kioto por Maria Fenollar

Hola compis de clase, aquí os dejo un vídeo muy interesante, que trata sobre el Protocolo de Kioto. Espero que lo disfrutéis un montón
 
 
 

De María Fenollar Castilla