La meua experiencia en primària (MARIA ADAM)

                                               RECORDS QUE MAI OBLIDARÉ

Tot començà un dimarts 9 de Setembre de 2008.

Encara puc recordar els nervis que teníem de conèixer els nous tutors. Encara que sembla mentida, recorde a molts companys, companys que ens han deixat pel camí, però que mai oblidaré. Encara recorde moments que vam viure junts, la preparació dels festivals, les tutories, algunes de les rialles que hem compartit. Encara recorde les excursions a molts llocs, quan els professors ens reganyaven i nosaltres ens queixàvem, però ara que ja som majors, crec que podem comprendre perquè ho feien; ho feien pel nostre bé, per a que nosaltres fórem bones persones, per a que aprenguérem i, sobretot, PERQUÈ ENS ESTIMAVEN. Encara puc recordar alguns moments de treball en equip, alguns moments de baralles que sempre acabaven en una forta abraçada i un fort petó. Encara recorde eixos moments de xafarderies, els moments més graciosos de les nostres eixides com quan anàrem a un granja escola i l’ase es menjà la gorra de José; quan ens van traure els ànecs a una parcel•la més gran, que tots estàvem cridant; quan Javi, un dels monitors de l’eixida a CASA BLANCA va fer ballar a una cigonya; la discoteca dels diferents llocs als que hem anat a dormir; les poesies que ens apreníem, com la de LA PRINCESA ESTÀ TRISTA. Tinc molts records en ment, però amb el que em quede, és un que mai oblidaré, VOSALTRES, vosaltres professors que ens heu acompanyat durant tota la primària: Nuria: Recordes “les ametlles de la memòria?”. Marian: Recordes eixos moments impossibles de relax?. Amparo: Recordes les lluites per veure qui guanyava el premi de les endevinalles?. Visi: Recordes el “TÚ i el JO”?. Ferran: Encara és prompte per preguntar-te si recordes, però si que et podem preguntar si ens has agafat tanta estima com nosaltres a tu. Alberto: Recordes les lluites per aconseguir que callàrem mentre tu explicaves?. Alicia: Recordes les “trepitjades” que ens donaves per a que pronunciarem bé la I en anglès?. Julia: Recordes eixos moments en què “l’aspirina” no feia efecte?. Maria: Recordes eixos moments on havíem d’explicar com havíem fet una manualitat en anglès?. Carmina: Recordes les “xivatades” als càlculs mentals?. I per finalitzar, sols em quedes tu, Mª Dolors: Recordes eixos moments de lectura que hem compartit?. Com sol dir-se, el més bo es fa esperar ... sols em quedeu vosaltres, els meus COMPANYS. Vosaltres heu sigut el més important d’aquesta etapa, una etapa de la meua vida que mai oblidaré. Vosaltres heu sigut el més important per damunt de tot, els que m’heu ajudat davant les meues dificultats, amb els que segur que he compartit més de mil rialles, amb els que segur que tinc més d’una anècdota, i amb els que desitge poder continuar en L’ ESO. No sé si estic preparada per a passar d’etapa, perquè sols escrivint aquests records em cauen les llàgrimes. Llàgrimes d’emoció. Espere que vosaltres hageu sigut tan feliços com jo amb vosaltres. Mai us oblidaré. Amb molta estima, la vostra companya Maria Adam Martínez.