Sense dubtar, puc dir que la meua activitat favorita va ser la visita de Sarek. Va ser com vore tot el que diuen en televisió, el que es comenta, tot alló, en una mirada.
Açó de separar famílies, açó de privar territoris, açó de vulnerar una dignitat és un acte injust, cobard, avar.
Tots el mesos ens comprem un nou joc per a la PSP, o tots els dies gometes per a fer pulseres, però, què tenen els xiquets saharauis? Ells no coneixen tot açó, ells respiren la felicitat quan senten el so d'unes llandes arrastrades. Res de banyeres de mitja hora, amb un poal s'abastixen per a llavar-se. Jo crec que ells, ells són especials. I no el mode especial de inferior, sinó amb una brillantor superior.
Pensar que si jo fora Sarek no ho superaria, perque son condicions molt diferents, pero ells lluiten, i no paren de lluitar. Crec que el seu somriure destaca més que ningun altre, i no precisament pel seu color de pell.
Daniela
No hay comentarios:
Publicar un comentario