Alícia i Lucia
són dos germanes . Alícia és alta , prima , amb els cabells rulls , llargs i
rosos . Lucia és alta , prima , amb el cabell curt , ros , marró i llis .
Alícia i
Lucia, com bones germanes que són, sempre es barallen.
Que si qui
agafa primer a la seua única cosina , Mireia, que té onze mesos i mig i ha
vingut a la família després de nou cosins xics, que són com unes locomotores .
Que ara volen
agafar primer al seu cosí Hugo, que té dos anys i mig, i que és molt graciós i
també li volen molt.
Que si “a mi
no em toca parar taula” o “sempre em toca a mi treure el rentaplats” o “no
m’has demanat permís” o ...
Uff! Quantes
vegades els hauran demanat els pares que deixen de cridar i de barallar-se!
Però no sempre
és així, elles es volen molt i els agrada fer coses juntes. Quan Alícia no
està, perquè se’n va d’acampada, Lucia està un poquet trista, la tira a faltar!
I quan Lucia
va ser fallera i tenia molts actes, i els pares havien d’estar molt pendents
d’ella... Alícia no va protestar, al contrari, li va acompanyar a tots els
llocs i el dia que cremaren la falla, va estar al seu costat i la va consolar!
Però ara
s’estan fent adolescents i cada vegada discuteixen més, sobretot a l'hora
d’escollir, cadascuna tria una cosa diferent, l’una el blau l’altra el verd . .
L’altre dia
van anar a escollir unes lliteres per al seu dormitori . Alícia volia les
negres i Lucia les blanques.
Els seus pares
pensaven que eren millor les blanques , però van decidir esperar a que es
posaren d’acord .
I com ja
s’imaginareu, passats tres mesos encara no ho havien decidit . Els seus pares
els digueren :
O se’n poseu d’acord o no comprem les lliteres! .
Elles es van enfadar molt , és clar, eren “com el gat
i el gos “ .
Al
cap de cinc mesos ben llargs i durs van arribar a un acord, Alícia escollia el
color de les lliteres i Lucia quin armari volia , el color d’aquest i el color
de l’habitació .
Ja
han encarregat les lliteres , l’armari i la pintura . . .
Amb
la nova habitació, sembla que ja es porten millor , s’ajuden l’una a l’altra ,
es cuiden . . .
Però
quan ningú les escolta encara podem sentir: “AL GAT I AL GOS ”
Fi
No hay comentarios:
Publicar un comentario