ALBA Y DANIELA

LA BITÁCORA DE 5º

Hola somos Alba y Daniela, dos alumnas de 5º de primaria. Os vamos a contar todo lo que hacemos los alumnos de quinto…

6 de noviembre, 2012

Esta semana estamos nerviosos e impacientes porque el viernes día 9 de noviembre, nos espera una excursión para ir a Valencia

 al centro histórico, concretamente. Nos guiarán unos misteriosos personajes que no conocemos.

Ayer, 5 de noviembre, recitamos un poema en valenciano titulado: Ai! Caminet, caminet…

En matemáticas estamos aprendiendo las fracciones y fracciones de un número. (algunas son un poco difíciles)

En música hemos tocado una canción con la flauta titulada: Música para soñar.

En plástica INTENTAMOS coser un monedero verde. Unos lo hicieron mejor que otros, pero el próximo día de plástica podremos repetirlo si queremos.

ADEMÁS, EN MATE, UN GRUPO SE FUE A LA SALA DE IDIOMAS A LOS ORDENADORES Y OTROS NOS QUEDAMOS EN CLASE PRACTICANDO LOS PROBLEMAS

08 del 11 del 12

Ayer 7 miércoles­­­­ estábamos tristes ya que han suspendido la excursión al próximo martes día trece.

Pero por otra parte sentimos lo que era ser ciego.Era taparse los ojos con el antifaz e ir guiándonos de alguna forma.

CANVI DE VIDA

Laura era una jove de 20 anys,  que vivia en una ciutat que es deia ''FUNNYCITY''. Era una ciutat molt tranquil·la en la que no hi havien molèsties, tots sempre en pau.

Laura treballava com a dissenyadora de moda a sa casa, però també treballava de cambrera en un bar.

Quan va finalitzar de treballa , va visitar el museu històric de ''FUNNYCITY''.Només entrar, va llegir el plafó i va agafar un fullet per informar-se. Va passar per una maqueta que hi havia on es podia divisar un castell antic: amb un pati d'armes,una torre, el típic pont llevadís, el fossat i la muralla. Va vore una vitrina gran amb un maniquí que portava una armadura, la llança , el casc i l'escut. Tot d'un verdader cavaller!

Va recordar que havia quedat amb Laia, una amiga seua. Quan Laura arribà a casa, es va maquillar, va pentinar-se, va posar-se un vestit roig i unes joies daurades.

Van quedar a un restaurant de la platja que estava al costat de la casa de Laia.

Es van vore i Laura es va estranyar un poc ja que Laia anava acompanyada de dos homes.

-Qui són, Laia?

-Ací estan la meua parella David i el meu amic Fran.

Doncs Laia va anar a un racó amb Laura i li va dir en veu baixeta:

-Fran i tu faríeu una bona parella.

-Tu creus?

-Prova a vore.

Van tornar a la taula i van demanar el sopar.

QUIN SOPAR!

Laura va començar a parlar:

-Fran, i dies que tenies novia?

-No,no. Jo no.

David va xiular:

-FIU-FIU.

-HEY! Ves amb compte!

Laia i David anaven a sa casa. Laura i Fran passejaven en la arena.

Fran va dirigir un complit a Laura:

-Quina lluna mes bonica, com tu.

Li diu Laura:

-Quin romàntic!                                                                                    

                                                                                                     LA NIT VA ACABAR AMB UN BES.

 Al dia següent Laia estava en el treball, de professora.

Mentre Laura gaudia del seu dia lliure, per no estar a soles,  va convidar a Fran a sa casa.

Estaven informant-se per mitjà de les notícies.

Ja cansats de la televisió, van anar a passejar i a prendre un gelat. Van començar a parlar

I van descobrir que eren iguals.

Així que van començar una relació.

2 ANYS MES TARD…

…van casar-se junt a Laia i a David.      

VAN FER UN VIATGE A PARÍS, LA CIUTAT DEL  AMOR

                                                                                                                                   

9 mesos mes tard van arribar al món les filles de Laura , Violeta i Clara i el fill de Laia ,Pablo.                                            

Laura va deixar el treball com a cambrera, en el que es no sentia res bé.

Va trobar un treball a una oficina de disseny. Per fi podia aprendre més sobre el seu somni!

 Amb el diner acumulat van comprar una casa prop de la platja.

Els xiquets van créixer i eren els millors amics .Clar, aprofitaven que els tres anaven ala guarderia.